Una rèplica que no és una rèplica

sinó més aviat unes quantes reflexions caçades al vol tot llegint aquest post de Mina + dos afegitons en vermell.

1. Quan dius que "hi ha veritats més veritables que d'altres", no puc estar-me de pensar en les múltiples versions que pot tenir un mateix fet segons l'ull de qui l'observa. I arribo a la conclusió que l'objectivitat (o millor dit, la capacitat de ser objectiu) tampoc no existeix. Només hi ha subjectivitats disfressades d'objectivitat. De manera que afirmem el que afirmem, sempre hi haurà algú altre que pensarà el contrari i estarà disposat a defensar la seva tesi amb arguments tan vàlids com els nostres. Tal com dirà demà Lluís Llort a l'Avui, "tu sempre has de tenir l'última paraula, perquè la teva subjectivitat també té els seus drets". O potser no. Perquè Llort també dirà que "la subjectivitat té dret a l'error".
2. La funció del poeta és expressar, us va dir Pere Ballart. Hi estic d'acord. I afegiria, modestament, que la funció del poeta també és commoure, en el sentit de treure sobtosament d’un estat de repòs, de calma (DIEC).
   
3. Les teves opinions sobre la poesia, comentes, "estan necessàriament influides per experiències viscudes de veritat". En aquest punt també hi coincidim. Però pregunto: podem reconèixer una experiència viscuda de veritat en un text? O, dit d'una altra forma: com condiciona aquesta vivència la qualitat (de versemblant) d'un conte o un poema? (He de dir que n'he fet l'experiment i els resultats sorprenen).
4. També comparteixo la idea de "qui llegeix (en públic) a) ha de dir coses amb música i/o amb sentit, i b) ha de vocalitzar i entonar". Saber escriure poesia no significa saber llegir poesia. Només cal sentir Lou Reed: qualsevol cosa que surt de la seva boca, fins i tot les seves pròpies lletres, sona com la llista de la compra (un exemple: minut 32 d'aquest vídeo).
5. Segurament un vagó de tren o un carrer (per molt Prim que sigui) no són els millors llocs per llegir/escoltar poesia. El vers arriba amb interferències i falta de cobertura. Però, i si ens equivoquem a l'hora de definir l'objectiu d'aquests recitals? I si el que busquem no és la comunicació, sinó l'apropament de la poesia a lectors potencials? Potser per això, perquè la poesia no té la sort de la música, recitem en públic sabent que els espectadors no n'estan copsant els matissos que copsarien al sofà de casa seva. Probablement en tenim prou sospitant que, per algun estrany motiu, aquella persona que ens escolta sentirà la curiositat necessària per cercar el rastre d'unes paraules que menaran a unes altres que menaran a unes altres paraules...
6. ...com jo mateix, que procuro defugir de la poesia que fa tuf de prosa. No m'interessa (ni crec que sigui essencial) saber com és l'habitació d'hotel on el poeta escriu els seus versos.
7. La poesia que realment m'interessa és aquesta.