El vertigen del trapezista: Tres versos de Joan Vinyoli

21 octubre 2008

Tres versos de Joan Vinyoli

Deixeu-me estar com ara estic:
sol amb l'amic
que he anat fent de mi mateix.

6 comentaris:

núria ha dit...: Quina sort en Vinyoli!
No sempre és fàcil fer-se amic d'un mateix.; 22/10/08 08:45
Laura Dalmau ha dit...: Uns versos de Vinyoli condensats de significació. Jo no puc llegir en Vinyoli en qualsevol moment. No sé si a tu et passa el mateix Óscar?; 22/10/08 12:47
morenita ha dit...: Psst, psst, ei...
Aquest senyor també va escriure Primer d'any i Trajecte breu, eh?

P. 225, 226, 227 de l'Obra poètica completa publicada per 62. A Ara que és tard. Que és on va publicar "Tarda fosca", by the way.; 22/10/08 14:30
Helena Arumi ha dit...: sol amb l'amic que he anat fent...
Quanta lucidesa amb poc mots. Els poetes veritables tenen aquest do.
El de la brevetat plena de significats.

Un plaer Vinyoli, sempre.

helena; 22/10/08 16:19
mina. ha dit...: A "Trajecte breu", però, diria que el vers és "pel sòrdid passadís sota la via". I acarrerant-nos diria que és correcte, fent que recordi "arrecerant-nos. Però parlo de memòria.

De res de part de les dues, per cert.; 22/10/08 21:35
Sofia Loren ha dit...: Caro acrobata,

Sulla lapide, ho scritto a Carlo in un graffiti, "è stato l'uomo della mia vita"; 23/10/08 13:02

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)