Escriu-me un correu i jo et faré arribar un full manuscrit de la llibreta que vaig fer servir per escriure alguns capítols d'El fotògraf. Si en vols un, dóna't manya, ja que només en conservo 25.
I recorda: encara pots optar al primer regal.
18 juliol 2008
16 juliol 2008
14 juliol 2008
13 juliol 2008
I Jornada Literària de Cornudella de Montsant
De dreta a esquerra: Àngel Lluís Carrillo, Cinta Mulet, Coia Valls, Emigdi Subirats, Jesús M. Tibau, Josep Gironès, Josep Igual, Òscar Palazón, Teresa Bertran, Tomàs Camacho i Xulio Ricardo Trigo.
Gràcies, Jesús, per la foto, i per tot el teu esforç.
12 juliol 2008
11 juliol 2008
10 juliol 2008
L'error més gran
L'error més gran que pot cometre un lector és creure's el que llegeix. Així doncs, sigueu incrèduls. Desconfieu de la veu del narrador. Receleu de les presumptes veritats que us explica. L'escriptor és un mentider de mena.
09 juliol 2008
Capítol 12
Sí, pensa Sebastià. Aquell home tenia raó. És un silenci estrany, perfectament identificable sota la gatzara que sona pertot. És com un embolcall de paper de seda que ho cobreix tot i esmorteeix els sons dels vius. És, potser, la veu dels morts, que no volen callar. És un silenci líquid que ho amara tot. S’ha filtrat per les fissures dels murs i entre les llambordes de l’Appelplatz. S’ha escolat pels marcs de les finestres de les barraques i per les xemeneies dels forns crematoris. S’ha esguimbat pels esglaons de la cantera per inundar-la. De fet, aquest silenci estrany ho ha inundat tot. I allà roman, indeleble, impossible d’explicar o descriure, perfectament identificable sota la gatzara que sona pertot.
08 juliol 2008
07 juliol 2008
Ja falta molt poc
L’Enric recupera d’un antiquari un quadern que li canviarà la vida. El dietari revela una informació espantosa: la història d’en Sebastià, un català que va ser obligat a filmar presos i oficials nazis en posicions eròtiques al camp de concentració de Mauthausen. L’Enric, un apassionat de la fotografia, vol fer justícia i, a partir de les pistes que li proporciona el quadern, comença la recerca. La seva investigació, però, aviat toparà amb impediments i de mica en mica descobrirà que la realitat pot ser molt variable i que tothom no és qui sembla.
%5B1%5D.jpg)
06 juliol 2008
La filla del mar
L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar ens convida a veure La Filla del Mar, d'Àngel Guimerà. L'ambientació és espectacular, no només pel fet que l'obra es representi en aquesta platja, sinó perquè els decorats reprodueixen fidelment un poble mariner del segle XIX. Som a la fila zero, arran de sorra. Arriben els darrers convidats. Veig l'alcalde, amb qui vam sopar la nit del premi. Ve acompanyat d'algú que reconec de seguida: és Gerard Vergés, el convidat d'honor d'enguany.
Després dels parlaments de rigor, comença l'obra. Els actors i les actrius són tots amateurs, però la seva professionalitat és remarcable. Els figurants arrodoneixen la posada en escena. Hi ha moments trepidants, plens de dramatisme. I un final tràgic que em fa pensar en Virginia Woolf.
S'acaba l'obra. Saludem l'Andreu i la Lola. Tornem a casa.
Gràcies per convidar-nos!
02 juliol 2008
30 juny 2008
Presentació de ZENIT
Els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Les Edicions la Gent del Llamp us conviden a la presentació del llibre
ZENIT. Literatura 2008
de poesia, narrativa i teatre dels escriptors Josep Oriol Mas, Gabriel Guasch, Alba Tomàs, Conxita Jiménez, Adrià Targa, Jordi Roig, Albert Ventura i Magí Sunyer.
La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Òscar Palazón i hi intervindran Adam Manyé i Lurdes Malgrat. Els autors llegiran un fragment de la seva obra.
ZENIT. Literatura 2008
de poesia, narrativa i teatre dels escriptors Josep Oriol Mas, Gabriel Guasch, Alba Tomàs, Conxita Jiménez, Adrià Targa, Jordi Roig, Albert Ventura i Magí Sunyer.
La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Òscar Palazón i hi intervindran Adam Manyé i Lurdes Malgrat. Els autors llegiran un fragment de la seva obra.
L’acte es desenvoluparà a la sala dels Serveis de Cultura de la Generalitat, carrer Major de Tarragona, dimecres, dia 2 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre.
29 juny 2008
La meva cosina
La meva cosina també és escriptora. És més coneguda a l'Aragó, on viu. Ha publicat diversos poemaris i novel·les. Va mantenir una llarga correspondència amb Ramón J. Sender. El 1974 va ser una de les finalistes del Premi Planeta amb Hierro en barras:
Me consuelo mirando a esa enferma incurable, y trato de leer algo en sus ojos. Sus llagas se agrandan cada día como las charcas cuando llueve. Se va corrompiendo poco a poco. Ya no siente el dolor, pero yo sé que existe, que lacera taimadamente. Pierde las fuerzas y el ansia de vivir la abandona. Lentamente se va haciendo piltrafa. Ella pide que la entierren para no seguir repugnando. Sabe que ha de morir de todas formas. Quiere que quemen sus despojos para no ensuciar la tierra. Tiene los ojos vacíos y la lengua ulcerada.
27 juny 2008
26 juny 2008
22 juny 2008
Així comença "El fotògraf"
Aleshores se’m va acostar encara més, com si volgués besar-me a la galta o mossegar-me l’orella. Però no va fer ni una cosa ni l’altra. Senzillament va xiuxiuejar que no m’acostés a la Laura. Si ho intento, va prometre, em tallarà els ous i me’ls farà empassar. Això és el que em va etzibar. Sabia que jo estava cagat de por i que no reaccionaria, que romandria allà, palplantat com un estaquirot, fins que ell acabés d’esplaiar-s’hi. O sigui que se’n va aprofitar. Va enretirar-se una mica i em va ordenar que fotés el camp, que desaparegués, que marxés ben lluny.
20 juny 2008
18 juny 2008
A la biblioteca (1)
El trobo a la Biblioteca. El tret perfecte, de Mathias Enard. La història d'un franctirador. Tinc moltes ganes de llegir-lo. El llibre i l'autor. I és que m'han dit que l'any que ve tindré algunes coses en comú amb ell.
A la biblioteca (2)
Em busco a l'ordinador de la Biblioteca. Per cusiositat. Aquesta curiositat malaltissa que tenim els escriptors. Hi surto dues vegades. La tribu dels guaranaus i dotze contes més (aquest premi sí que el vaig guanyar) i Atles de la memòria. La sorpresa s'esdevé quan comprovo que algú té el meu poemari en préstec fins al dia 23 de juny.
17 juny 2008
Mentides
Jugo amb la idea d’escriure només mentides. (...) Però com podia determinar què era veritat i què no?
Laia Fàbregas a La nena dels nou dits
15 juny 2008
Regal
En Jaume Llambrich em fa aquest regal. No us descuideu de clicar el botó de play que hi ha sota la coberta del llibre.
14 juny 2008
Una petita polèmica
Joan Martí diu:
aquest enllaç
per la qual cosa jo dic:Jo crec que si, que el rostre es el teu i molt de rostre, per cert. No costava res aclarir en la noticia del premi de l'Ametlla que el guanyador del 7e Tinet no eres tu. Que mes voldries...
i agefeixo:Ei, Joan, gràcies pel teu comentari. M'agrada el teu joc de paraules i la teva fina ironia. Tens raó. Potser hauria d'haver dit al blog que el guanyador de la 7a edició del Tinet vas ser tu, però la veritat és que no tinc temps d'anar buscant i esmenant les errades dels diaris. Quan diuen que sóc de Les Borges o que visc a La Selva, tampoc no ho he fet. Qui vulgui saber la veritat, que contrasti les informacions.
No era la meva intenció treure't protagonisme.
Ben cordialment,
Òscar Palazón
aquest enllaç
13 juny 2008
Sempre és així la vida
Sempre és així la vida, amb els anys ho he comprovat, la quantitat de capítols que al final no passa res.
Joan Miquel Oliver a El misteri de l'amor
12 juny 2008
Pàgina 55
una veu irresistible, que em diu que busqui el que busqui ho trobaré a la secció de contactes de qualsevol diari, conillets afaitats, francesos a pèl, massatges a quatre mans, quadragenàries que diuen sí a tot, trios i dúplexs, cuerpos danone, dues vegades en una hora, models de passarel·la, estudiants universitàries, travestis brasileiras, petons negres, pluges daurades, jovencitas con mucha pechonalidad, pírcings a la llengua, ames que t'inicien al sado, xiuxiuejant que no m'amoïni, que tan sols és sexe, que per res del món permetrà que abandoni la Berta i l'Arnau per una vulgar puta
jo mateix a Un rostre que no és meu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
%5B1%5D.jpg)
